3 de febrer de 1939
Són les 4 de la matinada, fins a les 8 no sortim i no he conseguit adormir-me, les emocions m'envaeixen.
Tinc por, pena, tristesa i emocions que no se com explicar, tinc una remor que hem torba dins meu i no hem deixa tranquil. Se que el camí serà llarg i que he de descansar però no ho aconsegueixo.
Són les 4 de la matinada, fins a les 8 no sortim i no he conseguit adormir-me, les emocions m'envaeixen.
Tinc por, pena, tristesa i emocions que no se com explicar, tinc una remor que hem torba dins meu i no hem deixa tranquil. Se que el camí serà llarg i que he de descansar però no ho aconsegueixo.
...
Com preveia el camí ha sigut llarg i cansat, encara no hem pogut passar la frontera, hem tingut que parar a mig camí perquè la meva germana ha caigut i necessita ajuda mèdica. Ara ens trobem en una cova que hem trobat a la muntanya a espera de que recuperem les forces per poder-la portar a col.
Pel camí he trobat coses horribles: ferits que queien de dolor, nens petits plorant, dones embarassades, cadàvers...
També hem pogut comprovar que les fronteres també han estat atacades per avions nazis aliats... molts masos i pobles han resultat totalment destruïts...
Pel camí he trobat coses horribles: ferits que queien de dolor, nens petits plorant, dones embarassades, cadàvers...
També hem pogut comprovar que les fronteres també han estat atacades per avions nazis aliats... molts masos i pobles han resultat totalment destruïts...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada