Perfil topogràfic

Refugiats acollits per l'ACNUR al 2007

Demanda d'asil als països en via de desenvolupament durant el 2006 i 2007

Aquest diagrama mostra les diferències socials, en aquest cas es centren en les demandes d'asil, entre els països desenvolupats i industrialitzats i els països en via de desenvolupament, és a dir, aquest gràfic mostra que les demandes d'asil a aquest països són molt inferiors respecte les demandes que es produeixen als grans països, els desenvolupats.

Fotografia d'exiliats

MINA D'EN NEGRÍN

Fotografies de la Guerra Civil

CAN BARRIS

Topografia

1- Escala 1:25000 vol dir que per cada un cm del mapa, són 25.000 cm a la realitat.
2- La distància final que hem corregut és de 10'25 Km.
4-
b) Hostal-Coll de Lli- 1'4 Km
Coll de Lli-Can Barris- 1'125 Km
Can Barris- Mina Canta- 0'925 Km
Mina Canta- Monument a l'exili- 1'25 Km
Monument a l'exili- Coll de Manrella- 2'15 Km
c) Monument a l'exili: Monument dedicat als exiliats que van anar a França.
Coll de Manrella: Hi ha un monument a Lluis Companys.

Hostal dels Trabucaires: Hi va menjar Lluis Companys quan va arribar a França. Encara recorden que va menjar una truita i que no portava diners i que no va haver de pagar res.

Pel coll de Lli van passar els exiliats.

El ritme del cor

Les parts què han fet més esforç son les cames i els pulmons. Les cames obtenen energía mitjançant les arteries que circulen dins del cos i els pulmons amb la respiració que es du a terme als alvèols.

Augmenta, perquè al fer mes es forçosos necessitem mes energia i la obtenim respirant mes ràpid.

Les persones fumadores a causa de els productes tòxics que ingereixen al fumar els vies respiratòries son mes premies i entra meny oxigen mentre que una persona que no fuma no te aquests productes que els empetiteixin arquetes vies respiratòries.

Després de córrer per no perdre l'autobús, durant un partit de basquet, a classe abans d'un examen, a classe parlant amb els companys, dormint.

Poetes exiliats

Dámaso Alonso

Va néixer el 3 de octubre de 1898 a Madrid i va morir el 25 de gener de 1990. És un membre de la generació del 27. Es va formar al centre d’estudis històrics. Va viure juntament amb Vicente Alexandre durant la etapa franquista escrivint per una revista. Va estar ensenyant 2 anys a Òxford i va fer de catedràtic a la Universitat de València. Va escriure alguns poemes com: “El viento y el verso”, “Tres sonetos sobre la lengua castellana” i “Hijos de la ira”. Va guanyar el premi Miguel Cervantes el 1978.

Luís Cernuda
Va néixer el 21 de setembre de 1902 a Sevilla i va morir 5 de novembre de 1963 a Mèxic, va ser un poeta espanyol. Membre de la generació del 27.Va estudiar Dret a la Universitat de Sevilla però va deixar d’estudiar per anar al servei militar. El 1924 va tornar per seguir la carrera que havia deixat. El 1929 es va mudar a Madrid i treballar en una llibreria on es va enamorar de una noia que no li corresponia. Durant la segona República va col·laborar en la tolerància de Espanya. A partir de l’any que va esclatar la Guerra Civil els estius s’anava a Òxford junt amb un pintor. El 1947 va iniciar el seu exili cap a Nord Amèrica on va començar a treballar de professor de literatura. Va escriure alguns poemes con: “Un río, un amor” y “Los placeres prohibidos”.

Manuel Altolaguirre
Va néixer a Màlaga el 29 de juny de 1905 i va morir a Burgos el 26 de Juliol de 1959.Va estudiar batxillerat en el col·legi "Los jesuitas" i dret a la universitat de Granada , tot i que mai en va exercir , ell va ser impressor i editor. Des de la Guerra Civil va viure a Cuba , París i a Mèxic, on va destacar en el cine. El 1959 va tornar a Espanya per presentar la seva pel·lícula en el Festival de Cine de San Sebastià, poc desprès va morir a Burgos en un accident de cotxe.

Gerardo Diego
Va néixer a Santander el 3 d’octubre de 1896 i va morir a Madrid el 8 de Juliol de 1987. Va ser un destacat poeta i escriptor espanyol que va pertànyer a la generació del 27. Va ser alumne de la universitat de Deusto on estudià filosofia i lletres, un cop finalitzada la carrera es va doctorar a Madrid. Fou un dels principals seguidors de la vanguarida espanyola i en concret de el ultraisme i del creacionisme.

Expression écrite

Photo 1: Il y a des personnes (hommes, femmes et enfants) et ils abandonnent l'Espagne au cause la Guerre Civile.

Photo 2: Il y a beaucoup d'hommes au camp d'Argelès. Ils sont réfugiés.

Photo 3: Il est le monument érige à la mémoire des personnes civiles et militaires décédées dans le camp d'Argelès.

Compréhension écrite

a) Le Front Populaire gouverne à la fois en Espagne et France en 1936: Vrai.
b) À cette époque-là, l'Espagne est divisée en deux: les Républicains et les nationalistes: Vrai.
c) Les Républicains se voient obligés à s'exiler.
d) La plupart de réfugiés espagnols traversent la frontière française: Vrai.
e) Le gouvernement Français attendait à un nombre aussi élevé de réfugiés.
f) Le camp d'Argelès est le premier camp sur les routes de l'exil.
g) Aujourd'hui il ne reste plus rien du camp.
h) Plusieurs hommages sont rendus à cet événement: Vrai.

Vocabulaire

Républicains: partisan de la république.
Guerre civile: lutte armée dans un même pays.
Victimes: personne qui subit les mauvais traitements, les injustices d'autrui, ou qui subit les conséquences d'un accident, d'une catastrophe, d'une guerre...
Alliés: uni par un traité, par un lien de parenté, par intérêt.
Vague humaine: masse de gens.
Réfugiés: personnes qui se déplacent à un autre pays.
Camp: ensemble des troupes régulières d'un État.
L'armée: emplacement occupé temporairement par une armée.
La Retirada: déplacement de milliers d'Espagnols vers la frontière française pendant la guerre civile d'Espagne.

Guerra Civil (II)

Guerra Civil (I)

Pere Pi i Calleja

Va nèixer a Barcelona l'any 1907 i va morir allà el 1986. La seva família destaca en la cultura, ciencía i politica catalana. El seu pare va nèixer a Roses. Va estudiar matemàtiques a l'universitat de Barcelona. L'any 1927 va obtindre el premi extraordiari de ciències exactes per haver obtingut excelents amb matrícula d'honor en 12 assignatures, 1 notable i 1 aprovat.Desprès va realitzar els estudis d'Arquitectura a la facultat de ciències de l'universitat de Barcelona. Tenia una bona relació amb Lluís Companys. Entre 1935 i 1936 va ser director del cenntre d'estudis matemàtics. Quan esclata la guerra civil i ell hi participa, arriba al grau de capità d'Enginyers. Desprès s'exilia a França al camp d'Argeles Sur Mer. Peró poc temps desprès el seu avi aconsegueix que el pugui abandonar. Pere Pi parlava Català, Castellà, Françes, Italià, Alemany i Anglès. Desprès d'abandonar Argeles arriba a Argentina per treballar a l'universitat de Cayo. Al 1947 visita Roses per presentar la seva muller a la seva família. Al 1956 s'instala a Barcelona i desprès de molt de temps d'estar sense feina aconsegueix el nomenament oficial com a cateratic d'analisis 1r i 2n de la facultat de ciències de l'universitat de Múrcia. Al 1962 guanya la plaça de catèdratic de matemàtiques de l'escola superior d'arquitectura de Barcelona i, finalment s'instala allà amb la seva família.

Ernest Coromines

Va néixer a Barcelona al 1913 i va morir a Lió al 1992. Va estudiar matematiques i arquitectura a l'universitat de Barcelona. Al participar en la guerra civil, es va exiliar a París. L'any 1940 va marxar a Xile i més tard a Argentina on va treballar a la facultat de ciències economiques de l'universitat de cuyo encarregat de la catedra d'estadística. Allà es casa amb Maria Edith Guevara, cosina d'Ernesto "Che" Guevara. Al 1947 torna a Europa i treballa a França fins al 1952 com agregat de recerques al centre Nacional de la Recerca científica de París, desprès de residir una temporada a Barcelona tornà a Amèrica per treballar a Princenton i desprès a Caracas. Finalment s'instala a Lió on treballa a l'universitat de Claude Bernard.

Lluís Santaló

Va néixer a Barcelona el 9 d'octubre de 1911 i va morir a Buenos aires el 23 de novembre de 2001. Va fer els seus estudis matematics a l'universitat de Madrid, un cop acabats aquests estudis va marxar cap a Hamburg a treballar en probabilitats geometriques i quan va tornar a Madrid , va estudiar aviació. Amb la guerra civil, s'exilia a França amb la caiguda dels republicans . Temps després se'n va a Argentina per treballar a la universitat nacional del litoral a Santa fe i més tard a la facultat de ciències fisicomatemátiques de la universitat nacional de la plata. Poc després se'n va als Estats units i treballa a les universitats de Chicago i Princenton. Al 1983 fou guardonat amb el premi príncep d'asturies d'investigació cintífica i tècnica per les seves investigacions al voltant de la geometria. La universitat politécnica de Catalunya li va dedicar una catedra honorifica fa 15 anys.

Sistema muscular esquelètic

1- Els biceps tenen una estructura allargada i estan units a l'os mitjançant tendons.
2- Tenen forma allargada te una mida de 30 cm, esta formada fonamentalment per sarcomen.
3- Miosina: es una proteina fibrosa formada per filaments esta implicada en la contraccio muscular i te interaccio amb l'actina. Actina: es una proteina globular que formen el microfilaments esta implicada en la contraccio muscular junt amb la miosina i altres components.

Diary, thursday 19th

Dear diary
Today we had strike, there was no school, so our group got all together . We went to Aleix's house. There we had lunch and did our work, we did our speaking presentation , and finished all the things that we had to do.

Diary, Wednesday 18th

Dear diary
Today at school we went to our classroom to start our group work. We had a break, then we went to the computer tecnology room, there we put our work together. At the end of the day our group had worked very hard!

Diari d'un exiliat

8 de febrer de 1939

Hola, sóc la Maria. El meu germà ha mort intentant escapar. He trobat el seu diari, he pensat en escriure l'última pàgina.
Espero que es trobi aquest diari i tothom conegui el sacrifici que el meu germà va fer per la seva família, per nosaltres, i que també es conegui la part més dolenta d'aquesta història.

t'estimo Eric, sempre hem recordaré de tu.

Diari d'un exiliat

5 de febrer de 1939

Les males notícies les hem rebut en arribar al poble on vivia la meva àvia. Ens hem assabentat que havia mort feia tres anys i no ho sabíem, sense saber que fer ens hem anat a amagar perquè la policia francesa no ens trobés, però ens han trobat i ens ha portat a un camp de refugiats. Ha sigut horrible, tot estava ple de gent malalta, desnodrida, sense forces... Gent que plorava per la pèrdua de familiars durant la retirada, gent que portava notícies des de l'altra banda de la frontera...
Tot era un caos, ningú sabia a on anar ni que fer...
Tan debò aviat pugui fugir i buscar un lloc on pugui habitar la meva família i on es puguin oblidar d'aquesta guerra que ens a allunyat de la nostra terra.

Diari d'un exiliat

3 de febrer de 1939

Són les 4 de la matinada, fins a les 8 no sortim i no he conseguit adormir-me, les emocions m'envaeixen.
Tinc por, pena, tristesa i emocions que no se com explicar, tinc una remor que hem torba dins meu i no hem deixa tranquil. Se que el camí serà llarg i que he de descansar però no ho aconsegueixo.

...

Com preveia el camí ha sigut llarg i cansat, encara no hem pogut passar la frontera, hem tingut que parar a mig camí perquè la meva germana ha caigut i necessita ajuda mèdica. Ara ens trobem en una cova que hem trobat a la muntanya a espera de que recuperem les forces per poder-la portar a col.

Pel camí he trobat coses horribles: ferits que queien de dolor, nens petits plorant, dones embarassades, cadàvers...
També hem pogut comprovar que les fronteres també han estat atacades per avions nazis aliats... molts masos i pobles han resultat totalment destruïts...

Diari d'un exiliat

2 de febrer de 1939

Finalment ens anem demà al matí, tota la família està fent la maleta i agafem totes les coses que podem. Les tropes rebels han avançat molt i han arribat a Girona.
L'únic que hem fa mourem fins a França és que he de protegir la família i veure l'àvia, després no tinc molt clar el que faré...

Diari d'un exiliat

28 de gener de 1939

El poble cada vegada és més petit, la majoria dels veïns s'han anat, fins i tot la Isabel, ja no se si la tornaré a veure. Encara recordo l'olor dels pastissos que hem feia...
La mala notícia és que potser ens haurem d'anar, per sort tenim l'àvia Mercè que viu a França. Fa 10 anys que no se res d'ella, l'únic que recordo és que de petit anava cada estiu amb ella i l'avi Joan, però vaig deixar d'anar-hi quan l'avi va morir.

Diari d'un exiliat

26 de gener de 1939

Barcelona ha caigut. Tothom diu que Catalunya està perduda i que no trigarà a caure totalment sota el domini franquista, però jo encara tinc esperança, se que la meva terra és forta, espero que ho sigui de veritat perquè començo a tenir por.

Diari d'un exiliat

Com ha treball de català, presentarem aquest diari sobre un exiliat inventat per nosaltres que presentarem a continuació amb una petita fitxa.

Data de naixement: 19 de maig de 1915
Nom i cognom: Eric Domenech Galvan
Lloc de naixement: Llançà
Data d'exili: 2 de febrer de 1939

Poema inacabado de Antonio Machado

Estos días azules
y este sol de la infancia.

La guerra estalló,
de miedo y dolor se inundó.

Mi pequeña patria enegreció
finalmente, diciendo adiós.

Cogimos las pertenencias
y hicimos camino a Francia.

Viajaban en horribles circunstancias,
dejando atrás sus desgracias.

Diagrama

1)
Refugiat:Persona que, havent hagut d’abandonar la seva terra per motius polítics o a causa de catàstrofes naturals o d’una guerra, ha estat acollida en un país que no és el seu, sense poder gaudir dels mateixos drets que els autòctons.
2)
a) Diagrama de sectors.S'hi representen les peticions d'asil als països indusrtialitzats el primer semestre de 2008.
b) El nombre total de demandants d'asil va ser 164.935 persones.
c) Les persones que van demanar l'asil a França va ser 15669.
Les persones que van demanar l'asil a Suïssa va ser 5938

Diary, Tuesday 17th

Dear Diary:
Yesterday we went on a school trip to La Vajol. We walked through forests, it was very tyring. We walked two hours, we walked through places that the people who had emmigrated to France through the civilian war. We had lunch and after lunch we went to La Jonquera. Here is whre we visited the museum. The museum had a lot of pictures of the civilian war. After that we returned to school.

Diary, Monday 16th

Dear Diary, when we got to school this morning we went to a big class with all the other groups.
A teacher has explained all the activities we have to do this week. We'll be really busy!
After breakfast time we went to our classroom and we started reading the instructions and planing the week.

Comprensió lectora

Els militars nord-americans van arribar a Roses als anys seixanta i s'hi van estar set anys. La funció d'aquella base era protegir el poble dels possibles atacs.
El nombre d'habitants a Roses aleshores, era molt petit. En la feina hi predominava el sector primari (pesca) i una mica de turisme.
Alguns habitants declaren que van aprendre a treballar en equip i tècniques laborals on van veure per primera vegada jugar a bàsquet o a bitlles. En canvi, d'altres diuen que mai hi va haver una relació estreta entre uns i altres.

Espais protegits de Catalunya

A) La zona on hi ha més espais naturals protegits és a la zona nord-oest de Catalunya (la Vall d'Aran i l'Alta Ribagorça).
Els més importants són l'Alt Pirineu, Aigüestortes i estany de Sant Maurici.
B) PEIN significa Pla d'Espais d'Interès Natural. Aquest pla va ser establert l'any 1992. El PEIN classifica les zones naturals en quatre tipus:
- Parcs nacionals: espai natural protegit per la llei de la contaminació i desenvolupament humans.
- Paratge natural: gaudeixen d'un règim jurídic que garanteix la conservació d'aquests espais enfront de causes de degradació potencials.
- Reserva natural: àrea de importància per la vida silvestre, flora o fauna, amb característiques geològiques d'especial interès que es protegida.
- Parc natural: és aquell espai natural amb característiques biològiques o paisatgístiques especials que li proporcionen una especial protecció davant l'acció de l'home.
C) Nosaltres creiem que els Cap de Creus s'ha declarat àrea protegida perquè hi ha molta vegetació i fauna, el paisatge i el relleu és molt bonic, i es procura protegir-lo de l'acció de l'home. El Cap de Creus ara és un parc natural.
D) La part terrestre gràcies a la seva ubicació, és un indret ideal per a l'observació d'ocells. Sota l'aigua, la diversitat del fons marí dóna lloc a espectaculars colònies de coralls i variades espècies de peixos. De la fauna invertebrada terrestre destaquen tres espècies protegides: el coleòples pseudochlamys, l'heteròpler campyesleia serena i el cargol mestigophallus rangianus.
Les espècies arbòries no ocupen gaire extensió. Les màquies i les brolles ocupen la major part de la superfície. A la zona litoral trobem les plantes més adaptades al vent i a la salinitat, les quals constitueixen sens dubte la vegetació més interessant del parc i no tenen rèplica a cap altre lloc del litoral català.

Camins de l'exili

Benvinguts al nostre blog creat per:
-Bruno Catini
-Xènia Casanovas
-Silvia Pujol
-Beatriz Espejo i
-Aleix Gallego
Parla del tema de l'exili i esperem que els hi agradi el nostre bloc.
Fins un altre.